La Khaula i jo!

Hola a tots,
Som la Khaula i l'Anna. Com ja vaig explicar-vos la setmana passada, avui, dimarts, la Khaula ha vingut a Girona a conèixer el meu barri. L'he anat a buscar a l'escola i em anat ràpidament cap a Girona. Hem anat a l'Abacus, on em buscat un llibre per fer manualitats, però tots eren molt difícils i hem pensat que seria més divertit inventar nosaltres les coses. Després hem anat cap al meu pis, on visc amb dues noies més. Ara estem berenan crosants amb xocolata. A la Khaula li ha fet il:lusió veure el meu blog i llegir el que havia escrit. Ara mateix està rient i es posa vermella de vergonya! D'aquí un moment ens dirigirem cap al Museu Del Cinema, ja que esta aqui a prop i ella no coneix gaire bé tot aquest món. Ens hagués agradat anar a un altre lloc, passejar, la universitat o fer altres plans però ara es fa fosc molt dora i no tenim gaire temps!
La setmana que be planejarem alguna cosa divertida per fer... mmmm.... pensem...Li he preguntat a la Khaula on vol anar la setmana que be, i m'ha dit que a la universitat! Perfectee! Ja tenim plan per dimarts! :)

Ara la Khaula us dirà unes paraules:
el projecte rossinyol es guai i que magrada molt.

Fins la propera Rossinyols!!!
Una abraçada,
La Khaula i l'Anna.

Els primers moments del mentoratge.

Ja fa uns dies que he començat el Projecte Rossinyol, però crec que recordo perfectament des del dissabte de la presentació i els dos dimarts que he quedat amb la Khaula, la meva mentorada. Per fi he tingut un petit espai per poder narrar els dies, les setmanes i els mesos que passaré amb la Khaula, i així poder compartir amb els altres rossinyols i tothom que vulgui una experiència inoblidable com és el Projecte Rossinyol.

Bé, començaré explicant el dia de la presentació. Era dissabte, i per ser un dia de festa estava molt i molt nerviosa. Vaig arribar amb l'Annaïs, un altre mentora i ens van fer esperar amb la resta de nois i noies. Un cop vam ser a la sala de la presentació, tres persones ens van agrair la dedicació en un projecte tant important com és el Rossinyol. Després vam procedir a les presentacions. Tots estàvem nerviosos... i quan em va tocar el torn vaig conèixer per fí la meva mentorada, la Khaula, una nena d’origen marroquí d'11 anys, alta, primeta, amb els cabells molt i molt llargs i amb uns ulls preciosos i il·lusionats. 

Un cop vam ser tots presentats ens van obsequiar amb un petit esmorzar per que poguéssim petar la xerrada amb els nens i els seus corresponents pares. Va ser molt bonic conèixer per fi la Khaula i vam quedar per el dimarts següent a Pont Major per que m'ensenyes el seu barri.

Quan va arribar dimarts vaig anar contenta (però amb crosses) a agafar el bus des de Girona per dirigir-me a Pont Major. Un cop allà vaig esperar-me a la porta de l'escola i de sobte va sonar la cançó del mundial de futbol i tots els nens sortien corrents, esvalotats, exaltats, nerviosos i cansats cap al pati. La Khaula va sortir tímida, amb les seves amigues i quan em va veure amb el peu esquinçat va riure. Va ser un bon motiu per trencar el gel. Així doncs vam passar la tarda en un banc, ella m'explicava, jo li explicava, de cultures, de gustos, de llengües, de menjars, de música... i així es va anar fent fosc i vaig acompanyar-la a casa seva tot despedint-me fins el proper dimarts!

La segona trobava amb la Khaula, aquest dimarts passat, va ser molt divertida perquè coincidia amb la festa marroquina del Dia del Xai. Anava vestida amb un vestit típic del Marroc, i em va explicar amb molt de detall en que consistia aquella festa. Quin far de menjar es feien aquell dia!

Vam passejar fins al Centre Cívic del seu barri i em va ensenyar on passava hores amb les seves amigues. Més tard vam anar a la Biblioteca i allà m'assenyalava tots i cadascun dels llibres que s'havia llegit i rellegit. Va ser interessant conèixer centres socials d'altres barris!

Ja sobre les 8 del vespre ens vam dir adéu amb el propòsit de que la següent setmana l'anés a buscar en direcció Girona ciutat per ensenyar-li, igual que ella va fer amb mi, el meu barri i llocs habituals.

Això del Projecte Rossinyol ja comença a donar els seus fruits.

Fins la propera,

Anna :)